núm. 6

EDITORIAL
Les paraules només són agrupacions de símbols aleatoris, dibuixos en un paper als quals hem dotat de significat. Aquest significat, però, pot ser interpretat de maneres molt diferents i abocar a una confrontació. De fet, qualsevol símbol pot abocar a confrontacions, de vegades greus, entre persones o grups de persones. Fa uns mesos, unes caricatures sobre un símbol religiós d’un grup de persones va generar un conflicte de conseqüències fins i tot sagnants. Tenim, doncs, el dret d’emetre missatges (paraules, dibuixos...) que puguin ofendre la simbologia o la ideologia d’altres persones? Podríem dir que no, però, si tenim en compte que qualsevol tema pot tenir el seu antagonista, entraríem en una situació en la qual no es podria emetre cap opinió. Hem, doncs, de posar fronteres? On les posem? A quina distància les unes de les altres? I seran blanques, negres o grogues? I si no en posem... serem capaços d’anihilar-nos els uns al altres per un tema d’interpretació de significats? Podríem provar de canviar el punt de vista i a veure que notem. Potser ens semblarà que tot és aleatori. Fixeu-vos-hi: una dona negra davant d’una església ortodoxa en una revista de lletres d’una ciutat mitjana d’una comarca de Catalunya, una petita regió de la Terra en la qual ens expressem lliurement entre els dits d’un fantasma que cerca el pensament únic, una única manera d’interpretar els símbols. De moment encara no ha guanyat.

Per si de cas, però, a BValls de lletres, conscients de l’aleatorietat de la llibertat, trenem paraules en aquestes pàgines que apareixen i desapareixen. Correm fent ziga-zagues entre el magma unificador per tal de salvaguardar la nostra i particular manera d’interpretar i de comunicar. Us oferim informació i històries per passar l’estona, paraules manejables que no responen a cap criteri unificador. Valorem més l’amplitud del cel que l’angoixa de la caverna. La diversitat dels colors de la vida que l’univers gris d’un pensament únic i sense referents. I vosaltres?

Índex del darrer número:

editorial
vells mites, noves versions: Josep G. Lluís Queralt -La síndrome d'Ulisses-
una de freda i una de calenta: Roser Llagostera - Bancs
al peu de la lletra: Hilal Rarkou Lahlimi - Les segones generacions, el mèrit dels professionals de l'educació.
el comptafils: Xavier Rull -Una llengua afaiçonada per la història
el cinemaparàgraf: Marcel Banús - Reserva de mestres
una ullada al món:  Ekaterina Katcheff - A l'altre món
(parèntesi): Jordi Jubany -Vals; Míriam Culleré- Sal a les ferides;  Joan Guasch- Ritme Vital
entre vista: Claustre de Bofarull - Noemí Bagés
al nostre gust. Claustre de Bofarull (Futbol, metàfora d'una guerra freda, estudi antropològic del Barça);
Montse Salvadó (Quan deixàvem de ser infants); Júlia Recasens (My ear at his heart. Reading my father).

Consell de redacció de balls de lletres n. 6: Claustre de Bofarull, Jordi de Bofarull, Eva Busquets, Míriam Culleré, Teresa Guasch, Anna Montserrat i Joan Guasch (ponent de la Comissió).

Aquest número ha estat dissenyat i maquetat per l’Àlex Rull.

Hem comptat amb les col·laboracions de: Cristina Arias, Ramon Batalla Farran, Mònica Batet, Pere Català Roca, Roser Llagostera, Cèlia Marcos, Fina Masdeu, Joan Josep Miracle, Francesc Parés, Júlia Recasens, Roger Roig, Xavier Rull, Xavier Tamareu i la fotografia de portada de l'Octavi Xirivella. Esperant a les portes del paradís.

PRESENTACIÓ DE LA REVISTA: Sala d'actes de l'IEV el dijous 22 de juny de 2006 a 2/4 de 8h del vespre.

Presentació a càrrec de: Xavier Rull, filòleg.